Els jocs olímpics de 1992 van ser l'aparador de Barcelona. La ciutat i la seva economia es van transformar radicalment. El creixement del turisme ha estat un dels canvis més notables, amb tot el que ha suposat econòmicament, urbanística i social. Les dades macroeconòmiques han millorat però la turistificació ha comportat també la precarització de molts llocs de treball. "El turisme genera moltíssima riquesa, però només els grans empresaris i els grans lobbies obtenen els beneficis". Parla Vania Arana, una de les cares visibles de les Kellys ( "les que netegen"). Nascuda a Perú i emigrada a la Barcelona postolímpica, Vania troba ràpidament feina en el sector hoteler com a cambrera de pisos. Ha viscut la seva evolució i l'empitjorament de les condicions laborals. Avui lluita amb les seves companyes per la dignitat de la professió. "Una cambrera de pis cobra uns 1.200 euros per treballar 8 hores diàries, si estàs en el conveni d'hostaleria. Si estàs subcontractada, 600 o 700 euros ", afirma. I més enllà del vessant econòmic, les exigències laborals i la precarització afecten un col·lectiu -feminitzat i invisibilitzat- física i psicològicament.