Fins a l'agost de 2017 prop d'un milió de rohingya vivien a l'estat de Rakhine a Myanmar. Avui, unes 900.000 persones ja han creuat la frontera amb Bangladesh i malviuen en els camps de refugiats de Cox's Basar. El poble Rohingya practica majoritàriament l'islam a diferència de gran part de la població de Myanmar, que és budista. En les últimes dècades han viscut en un sistema qualificat d'apartheid per Amnistia Internacional. No tenien accés a la ciutadania, fet que vulnerava la seva llibertat de moviment, l'accés a l'educació, a la sanitat i al treball. La seva situació va empitjorar amb la persecució iniciada per les autoritats birmanes l'agost de 2017. Una neteja ètnica silenciada per la Premi Nobel de la Pau i líder del país Aung San Suu Kyi. Primer l'exili i ara l'èxode han marcat aquest poble perseguit. Tun Khin va emigrar al Regne Unit el 2004 i un any després va fundar Burmese Rohingya Organisation UK (Brouk) per visibilitzar la situació del seu poble.