Sabino Ormazabal és un periodista, escriptor i activista noviolent. Implicat des de la seva joventut en moviments ecologistes i antimilitaristes del País Basc. L'any 1995 entra a formar part de la Fundación Joxemi Zumalabe, que treballa en l'àmbit dels moviments populars bascos, i l'octubre de l'any 2000 és detingut i encarcerat dins del macrosumari 18/98. El maig de 2009, el Tribunal Suprem va dictar la seva absolució i la de tots els membres de la peça Joxemi Zumalabe. Va ser un dels fundadors del grup de treball Bidea Helburu que tenia com a objectiu impulsar la noviolència activa com a eina útil i efectiva per a la transformació de la societat. Actualment és membre d'Argituz, on realitza tasques d'investigació sobre la història i les conseqüències del conflicte basc, així com les possibles estratègies de reconeixement de les víctimes. Entre d'altres és autor dels informes 'Mapa (incompleto) de conculcaciones del derecho a la vida y a la integridad física y psíquica en relación a la violencia de motivación política' (2011), 'Informe sobre violaciones de derechos humanos y hechos violentos acaecidos en Errentería' (2012) i, junt amb Bertha Gaztelumendi, del document 'Hacia una memoria compartida' (2015).