L'Isis-Women’s International Cross Cultural Exchange (Isis-WICCE) va néixer a Ginebra el 1974 com un centre per donar suport a les dones que fugien dels conflictes arreu del món. El 1993, l'organització va fixar la seva seu a Uganda on va començar a treballar en els problemes d'arrel als quals les dones han de fer front als seus països d'origen. Ruth Ochieng i el seu equip, que havien patit la guerra civil ugandesa anys enrere, van començar a apoderar les dones víctimes de violència sexual a través de suport mèdic, psicològic i social. Un cop a les seves comunitats d'origen aquestes dones es van convertir en un pilar fonamental per a la recuperació econòmica del seu entorn. Com reconeix ONU Dones, la participació de les dones en les converses i processos post conflicte incrementa de manera considerable les probabilitats d'obtenir una pau perdurable però la realitat diu que la seva presència no supera el 10%. Ochieng, avui directora de l'Isis-WICCE, destaca que tot i l’aprovació de la resolució 1325 del Consell de Seguretat de l’ONU l’any 2000 que promovia una agenda internacional sobre dones, pau i seguretat, els avenços han estat minsos. “Per què no es confia en les comunitats locals per refer una societat destruïda? Moltes de les dones que lideren aquestes comunitats saben molt millor com adreçar la situació i fer que l’acord de pau aconseguit sobre el paper sigui efectiu en el dia a dia.”